TEMPS DE LA CREACIÓ

No és pot quedar al marge

El «Temps de la Creació» és iniciativa del Dicasteri vaticà pel “Servei del Desenvolupament Humà Integral” decretada en 2020 per resar units a la famiília ecumènica, o sigui, tots els cristians de totes les branques o variants existents. Aquest temps dura gairebè un mes doncs abasta des del 1 de setembre, dia de la «Jornada mundial d’oració per la cura de la casa comuna», o sigui, el planeta Terra, la nostra llar, fins el 4 de octubre, dia en què se celebra a Francesc d’Asís. 

Joan Pau II ja va ajudar a pendre conciència de la necessitat de tenir una espiritualitat ecològica que no és una simple ocurrència del Papa argentí Bergoglio. A la Carta al inici del tercer mileni, Novo millennio ineunte (NMI, 2001) preguntava: “¿Podem quedar al marge davant les perspectives d’un desequilibri ecològic que fa inhabitables i enemigues de l’home vastes àrees del planeta?” (NMI, 51).

Ja en Redemptor hominis (RH, 1979) el Papa Wojtyla va escriure que “L’explotació de la Terra, del planeta, exigeix una planificació racional i honesta (…) Era voluntat del Creador que l’home es posés en contacte amb la Natura com amo i custodi intel.ligent i no com explotador i destructor sense cap objecció” (RH, 15).

Joan XXIII, el Papa “bo” que en la seva ancianitat va convocar el Concili Vaticà II (1963-65), deixava escrit en Pacem in terris (PT, 1963) que “sempre es pot (…) tèmer que els experiments atòmics (…) posin en greu perill tota classe de vida al nostre planeta” (PT, 111). 

Benet XVI, a l’Encíclica Caritas in veritate (CV, 2009), ajudava a considerar que “la explotació sense regles dels recursos de la Terra, ens indueix avui a reflexionar sobre les mesures necessaries per a solucionar problemes (…) per al bé present i futur de la humanitat” (CV, 21). 

Francesc, en la seva Encíclica ecològica i social Laudato si (LSi, 2015) diu que “l’Ecologia (…) exigeix seure a pensar i a discutir sobre les condicions de vida i de supervivencia d’una societat, amb l’honestedat per posar en dubte models de desenvolupament, producció i consum” (LSi, 138). Afageix que “l’Ecologia humana implica també (…) la necessaria relació de la vida del èsser humà amb la llei moral escrita en la seva propia naturalesa (…) nostre pròpi cos ens situa en una relació directa amb l’ambient i amb els altres èssers vivents (…) no és sana una actitud que pretengui cancel.lar la diferencia sexual” (LSi, 155).

El «temps de la Creació», com recorda el Papa argentí, es un temps en el qual “les comunitats cristianes de tot el món s’uneixen en la renovació de la seva fe en Dèu Creador, en l’oració compartida i en una especial implicació en diverses tasques en defensa de la Casa Comuna", abans que els líders mundials es reuneixin en la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) el 31 d’octubre d’aquest 2021.